ENS MUDEM

CERTS PROBLEMES DE FUNCIONALITAT HAN PROVOCAT QUE DECIDIM MUDAR EL BLOG

A PARTIR D'ARA ENS PODREU SEGUIR ACÍ

----------------

Esclaus del blog (inclús al cap de setmana)

Com que som uns professionals de pro i estem dedicats en cos i animà a esta humil tasca divulgativa pro-cervesa, aprofitarem algo de temps lliure per realitzar una extensa -i profitosa- cata el passat cap de setmana. Les birres escollides amb varietat d'origen i sabor (Dos Equis Ambar, De Dues, Franziskaner, Leffe i Stella Artois) però totes gaudides al màxim per l'staff responsable d'este humil blog.

Ambar Caesaraugusta

Com vos vam prometre en la crònica que férem de la botiga Clap de Ceps, pròximament vos aniríem parlant de les adquisicions que férem a la botigueta. Doncs aquesta és la primera de les que anirem tastant.

Si mireu la web de la casa Ambar, el primer que trobareu és que aquesta és la primera cervesa de blat feta a l’Estat Espanyol, (si bé no crec que siga un mèrit especial) Ens deixa veure la preocupació que té la casa per innovar i estar al capdavant de les tendències cervesístiques actuals.

Pel que fa al caldo que estem catant, quan la posem a la copa ens adonem que com a cervesa de blat que és, la seua turbiesa ens fa pensar en una cervesa amb cos, i més potència del que estem acostumbrats per aquestes terres. Però la veritat és que res més lluny de la realitat, al paladar tindrem una cervesa molt suau, dolceta sense apenes notar-se l’amargor del lúpul, i torne a dir suau molt suau fins i tot en excés, clareta de color, que resulta molt lleugera de beure. Algú apuntava que ben fresqueta i de tirador podria ser brutal, però no és el cas.

És una cervesa que ens recorda (amb predisposició per part nostra) a les birres naturals que serveixen pel nord d’Europa, eixes pintes que et fas d’una manera ferotge i que sols fan que fer-te pixar? Doncs si això és un punt a favor o en contra depén de cadascú de vosaltres.

El que vos escriu vos recomana aquesta birra per a piscolabis o per a veure sense menjar, fins i tot per a beure-la compulsivament sempre que estiga ben fresca, molt bona per a aquells que els agraden les cerveses suaus (tipus blanch, etc..) Per a aquells que volen cerveses amb cos i ànima, millor demanar una altra cosa.

EREDICTE STAFF BIRRA & MORRO
ARTUR: 3/5
JULIUS: 5/5
JAUME: 3.5/5

RESULTAT: 3.8 / 5

1906 Reserva especial, Estrella Gallega

En primer lloc, cal dir que Estrella Gallega fa uns anys que ha començat a desembarcar per les terres del Mediterrani. Abans com diria aquell, no la coneixia ni el tato. Sincerament és una d’eixes marques que no saps perquè, però ja per a començar et donen bon rotllo (segurament és una sensació personal i en cap cas aplicable a cap de vosaltres, però com açò ho escrit jo, doncs ho dic).

Per començar amb la birra que ens ocupa, a primera vista sembla que és una birra feta per a competir amb aclamades birres com la Voll Damm i dobles maltes semblants. Pel que fa a la info que ens dóna la etiqueta, no hi ha molt a destacar, sols la graduació que puja als 6,5 graus, detall que als apassionats de la birra com a espirituós els agradarà.

Pel que fa en boca, la cervesa es comporta molt bé, intensament amarga sense ser molesta sempre que aguante el fred. Personalment crec que ideal per als dies de calor i suada intensa, no cal ni dir que ideal per a la consumació de qualsevol ritual gastronòmic (paella, gaspatxà, torrà, etc..). Pel que fa a vista, està perfectament filtrada, ben equilibrada de gas i bombolles i amb una escuma densa i persistent que sembla que estiga disposada a aguantar fins a la fi dels dies.

No puc dir moltes més coses, digna birra per als amants de la cervesa amarga i amb cos, especial per a eixos dies de sol intens o per a eixe final de matí quan ja estàs més cremat que.......

VEREDICTE STAFF BIRRA & MORRO
ARTUR: 3/5
JULIUS: rumiant
JAUME: 3/5 (sempre que estiga ben freda)

RESULTAT : 3 / 5

Bodegueta Clap de Ceps (Tarragona)

El passat cap de setmana, ens varem veure forçats a traslladar la seu del nostre humil blog a la capital romana de TARRRACO, hui en dia coneguda com a Tarragona, en primer lloc cal dir que la nostra filosofia vital ens portà allí arrastrats per dos motius: jurar fidelitat eterna al nostre rei En Jaume I al peus de la seua tomba al monestir de Poblet i visitar la fàbrica de cervesa artesana Rosita a Alcover.

Com podeu veure tots dos eren objectius essencials per portar una vida integra i profitosa. Molt aviat ens vam adonar de la impossibilitat de realitzar el segon motiu, però vam pensar en la formula per buscar una bona alternativa, i la vam trobar.

Vam visitar una botiga especialitzada en vins, caves i altres elixirs, entre ells, el que a nosaltres més ens preocupa, la birra. Sense tindre un gran mostrari (vora una trentena de noms), el que si, que ens agradà fou algunes de les referències que vam poder veure i més tard emportar-se a casa. Molt ben atesos pel Xavier Fortuny, que ens va contar grans veritats d’algunes de les cerveses que tenia i alguna mentireta, ens enduguérem sis cerveses per a passar-les per les nostres goles seques. Ja en parlarem d’això.

Pel que fa a la Botiga del Xavier dir-vos que la podeu trobar per CLAP DE CEPS vins i teca al c/ Merceria 16 a Tarragona, no cal dir que vos atendran d’allò més bé.

Enquesta i premis Birra&Morro

Per a tots aquells que heu participat en la nostra enquesta per esbrinar quina birra teníeu més ganes de degustar vos hem de dir que l’assumpte, com sempre, s’ha complicat, així que hi ha un empat entre Judas i Negra Modelo.

Però ja sabeu que els membres de l’staff de Birra & Morro som gent resolutiva, així que farem la cata de les dues cerveses. Com podeu veure ens sentim forçats a donar-vos allò que ens demaneu, encara que calga fer un gran esforç.

Per altra part, he de dir-vos que estigueu molt atents al Blog, durant la propera setmana, farem un xicotet concurs on el guanyador o guanyadora tindrà un premi molt especial. Així que no vos despisteu i entreu tots els dies.

Paulaner Original Münchner Hell

Abans que començar en la cata pura i dura, he de fer-vos uns advertiments, aquesta Paulaner no és la que quasi tot el món coneix (botella de mig litre, tèrbola, de blat, etc..). Aquesta Paulaner se’ns presenta en format de tercio, malgrat que està en molts altres formats (0,5/1/5) aquest format de tercio ens resulta atractiu perquè aconseguirem que la birra estiga més fresca del que és habitual si la prenen en format de 0,5.

Una vegada informats vos he de dir que aquesta és una bona cervesa, no vos vaig a enganyar, de sabors amargs al principi, allargats i duradors es torna suau gràcies a que la seua gasificació és molt suau. Aquest tret ajudarà a que ens acabem el tercio a una velocitat més ràpida del normal. De colors daurats, filtrada però sense ser transparent aquesta birra ens pot fer passar uns bons moments tant en els previs a la fartera com en el transcurs de la mateixa.

Cervesa molt digna, amb trets típics de l’alemanya més cervesera, notarem eixe sabor a malta característic, ens durarà poc. Això sí, si la fem durar veurem com la escuma li dura pocs minuts, desapareix i es queda neta degut com dèiem abans a la poca gasificació. Si ajuntem la poca gasificació, el bon sabor i que al ser tercio està més gelada ens trobarem amb una cervesa que beurem amb rapidesa i molt a gust.

Així que no vaig a repetir-me més. Bona birra digna de uns bons morrets, haurem de veure que fan els alemanys amb el morro de porc, no? Segur que també se’l mengen? Caldrà investigar-ho.

VEREDICTE STAFF BIRRA & MORRO
ARTUR: 4/5
JULIUS:3.5/5
JAUME: 4/5

RESULTAT : 3.8 / 5

Morro - Kviten (Alcàsser) - 27 març 2010

Dissabte passat obrirem de nou les nostres fronteres per fer un tast del nostre quefer. La destinació va ser Alcàsser i el bar ‘Kviten’, antic ‘Xurro’ i antiga seua social de la Penya Barcelonista de la població.

Dos dels tres bloggers fundadors d’esta bitàcora s’avançaren i es feren el seu primer plat de morro. Cruixent alguns trossos, amb bona molla altres, la ració, complida i sense contar les peces (no com en altres llocs), va satisfer l’expectació que havia creat la visita abans d’un dels socis morrils. El segon plat, regat amb un llarg etcètera de quintos San Miguel, demostrà més si cal que estàvem davant d’un dels millors morros de la comarca. Un dels nostres convidats a la festa, Carles, va gaudir amb la textura i els grans matisos que oferia aquell plat farcit de bones sensacions.

Aprofitem per recordar que qualsevol panxa agraïda i que tinga una bona dentadura, pot compartir amb nosaltres està experiència de combinar amics, matins, morro i cervesa. Per a la resta, queda la Mastercard.

VEREDICTE STAFF BIRRA & MORRO

ARTUR: 4/5
JULIUS: 5/5
JAUME: 2.5/5

RESULTAT: 3.8 / 5

Coronita

Com podeu veure fer enquestes no val de res, be almenys fins que s'acabe el termini. La veritat és que teníem moltes ganes de posar alguna cervesa a caldo i clar la Coronita s’aparegué de sobte com si ens estigués demanant que li diguérem alguna cosa.

Per damunt de tot està la professionalitat d’aquest noble blog i la nostra credibilitat així que hem de ser valents i anar a pel bou. Per començar caldrà dir que això de posar-li un galló llima al coll de la botella ja ens pot indicar de que va el tema. (Perdoneu la distracció però és el mateix que quan una paella esta sosa que no hi ha prou llimes). Doncs això que si posar-li llima a la paella ja és mig pecat a la cervesa és pecat i mig, però bé farem la cata, que per a d’això ens paguen.

El primer glop, és agre com la llima, el segon també i en el tercer sembla que el que l’acompanya no és aigua. És aigua en gas de color groc. Sincerament no li trobem el gust a cervesa per cap lloc. Aigua amb aromes de llima i certa amargor que intenta fer-nos recordar per a que han gastat la malta. De gasificació massa forta al principi amb bombolles gegants que es perden de repent sense deixar-nos res positiu a la boca. Filtrada i perfectament transparent sense cap mena de record a rent ni altres components. És una cervesa que no vol ser-ho. És un exemple clar d’autodi.

En definitiva, de cervesa poc o res, sembla més un refresc per a xiquets que altra cosa. No podem recomanar aquesta birra, malgrat que Jaume argumente que a Austràlia se la beuen com aigua en les barbacoes vora platja. Ací a les terres de marjal pa fer-nos aquesta birra preferim l’orxata...

VEREDICTE STAFF BIRRA & MORRO
ARTUR: 0/5
JULIUS: 2/5
JAUME: 1/5 (malgrat arguments playeros)

RESULTAT: 0.6 / 5

Morro - Rosdie (Zona Cedro, VLC) - 7 març

La zona del Cedro torna a estar de moda. Bé, creguem que mai ha deixat de estar-ho. Els que busquem un ambient normal i passar una bona estona sentint fins i tot música decent, continuem dirigint-se cap a eixa zona del cap i casal.

Dins de l’oci i l’esbarjo també està el menjar. Des de temps memorables on a la facultat et reunies amb col·legues per passar nits inoblidables, ens dirigíem a un bar anomenat RODSIE, al carrer Explorador Andrés, molt a prop del Wah Wah i demés pubs de l’entorn. Anys després, molts hauríem de dir, hem tornat, amb amics, dones, homes i fins i tot alguns ja amb fills.

El tracte és com sempre: afable, ràpid i eficient. El menjar no té cap secret: “fritanga” però amb classe. El preu, insòlit per als nostres temps. El morro és un dels seus plats primers. Té dies, però en línies generals es prou correcte. Té certa harmonia tots els seus trossos i podíem dir que es prou correcte. Agradable al gust i textura i no corres el perill de perdre alguna peça dental al mossegar-lo. Sense que servisca de precedent, ens quedem en les mandonguilles de 1000 sabors que tenen els seus ‘amos’. Perquè per a sabor, els amos mai fallen.

VEREDICTE STAFF BIRRA & MORRO
ARTUR: 3/5
JULIUS: 3/5
JAUME: 4/5

RESULTAT: 3.3 / 5

A.K. Damm

Degut a que aquest blog comença a funcionar alguns de vosaltres ja esteu nerviosos de veure que diem d’eixes cerveses que preneu habitualment i que tant vos agraden. És ben cert que moltes vegades tots necessitem que algú amb una entitat major que la nostra ens recolze en allò que pensem. Així que, com el que més ens agrada és fer-vos feliços, anem a atendre a una de les vostres peticions.

Per començar cal dir que el disseny de la botella és inmillorable i crida l'atenció a l'instant. Disseny molt original i refinat de l'etiqueta i el tapó de la botella i relleu en el cristal. Una xicoteta peça de disseny contemporani digna de ser emportada a casa. Pel que fa, al que hi ha dins de la botella, que és, el que al remat ens interessa, fem la següent cata:

Molt suau, en excés diria jo, però amb un cos que et captiva. Té un gran començament aquesta cervesa, sembla més dolça del que realment és, amb una amargor molt molt suau i continuada durant tot el recorregut del líquid. De color daurat obscur, filtrada però no transparent, un poc tèrbola fins i tot. Segurament una de les millors cerveses que podem encontrar en relació qualitat/preu/disponibilitat. Molt aconsellada per a tots aquells que vos agrada la cervesa de veres i especialment per a les dones, el seu sabor suau però continu és immillorable.

La veritat és que és una de les meues preferides, té eixe sabor a malta que als cervesers ens agrada però és suau, probablement el grau de l’èxit és troba en la poca gasificació, és un tret particular de la A.K. DAMM, mai ens molestaran les seues bombolles i això és molt important, ajuda a que el líquid passe suaument a la gola i ens deixe assaborir els seus matisos.

Segurament no han errat en la publicitat que fan d’ella, “caràcter alemany, refinament francés”. A.K. DAMM una gran birra.

On trobar-la? Vidal, Carrefour i Consum

VEREDICTE STAFF BIRRA & MORRO
ARTUR: 5/5
JULIUS: 4/5
JAUME: 5/5

RESULTAT: 4.6 / 5

Morro - Waldo - 13 febrer 2010

Decebuts per la primera experiència morrística (vore entrada Morro-People) del dia no hem volgut anar-se’n amb mal sabor de boca cap a casa. Així que en un exercici de experiència barística d’alt nivell hem demanat unes tapes més al People i mentres les elaboraven ens hem alçat i hem anat al costat, al Waldo (antic mític Julian).

Hem demanat el mateix, quintos Sant Miguel i morro, sols en veure vindre el plateret del desitjat tros de pell i greix ja hem vist que l’experiència aniria per altre lloc. De colors més vius (fins i tot un pel massa obscur, feia preveure cert excés de fregidora, tot i que no ha estat finalment així), com dèiem colors vius marrons i ocres, de mida més menut i de sabor bo, la textura correctíssima, ha estat a l’alçada del que calia, per molt que vulguen alguns al meu parer no arriba encara a ser el mític morro que ens feia Julian (o la seua dona millor dit) però es nota que l’escola és la mateixa. Esperem que puguen arribar a la perfecció a la que ens tenia acostumbrats Julian i la seua dona, de moment cal dir que el resultat és més que digne.

VEREDICTE STAFF BIRRA & MORRO
ARTUR: 4/5
JULIUS: 4/5
JAUME: Absent (targeta groga)

RESULTAT: 4 / 5

Quinto de San Miguel, el clàssic de sempre

Tal vegada perquè em recorda al bar que tenia al costat de casa de mos pares, o ves a saber perquè, però la mesura del “quinto” en la cervesa sempre m’ha sorprés. Abans la gran majoria de consumidors de cervesa, al bar gaudien del “quinto” i rarament del “tercio” que a acabat imposant-se als nostres dies.

Però al nostre humil blog no estem per a fer dissertacions filosòfiques sobre la viabilitat del “quinto” o del “tercio” , ho tenim clar. Si, és “tercio”, en necessite tres, i si és “quinto”, cinc, eixa és la única regla fixa.

Be doncs anem per feina, la principal qualitat del “quinto” és la de mantindre la cervesa en una temperatura ideal, al ser més xicotet l’ampolla de vidre li costa menys agafar el fred i per tant està sempre més gelada que la de “tercio”, i a més a més com que la quantitat és menor no li donarem temps a escalfar-se i és per això que el “quinto” és el principal amic dels dies calorosos i de les picadetes dinadores.

Pel que fa al “quinto” de San Miguel que voleu que vos conte, industrial però amb un sabor que ja es tan nostre com l’aigua, amb sabors inicials dolços, que fan pensar en la dacsa (malgrat que no en tinga) ens aboca a un regust amarg molt suau però estrictament necessari per a fer-nos tornar a repetir. Cervesa correctíssima, en aquest format de “quinto” es torna espectacular, filtrada de color daurat perfecte, és sense cap mena de dubte el millor “quinto” de tots els que hem provat. I si l’acompanyem de uns morrets l’assumpte ja comença a desvariar...

VEREDICTE STAFF BIRRA & MORRO
ARTUR: 4/5
JULIUS: 3/5
JAUME: 4/5

RESULTAT: 3.7 / 5

Morro - Bar People - 13 febrer 2010

La primera cata de morro fou el dissabte al bar People del mercat de Picassent, com per altra banda és normal, acompanyats dels més que imprescindibles quintos de Sant Miguel, férem la degustació.

De aspecte sec i color blanquinós (aquest tret és característic dels aliments secats en excés be siga pel forn o per la fregidora) de sabor bo però de textura excessivament dura, he de confessar que esperava alguna cosa més. Al remat he hagut de donar-li la raó a Julius aquest morro no pot considerar-se’l aprovat, sobretot per l’excés de duresa que de vegades fa perillar l’esmalt d’algun dent.

VEREDICTE STAFF BIRRA & MORRO
ARTUR: 2/5
JULIUS: 2/5
JAUME: Absent (targeta groga)

RESULTAT: 2 / 5

Leikeim, posiblement la millor pilse del món

Després de pensar-ho poc, però tirant-li molta barra hem decidit fer aquest humil i segurament destrellatat blog, cerveser i morrut. Teníem dubtes de com calia començar, però el passat divendres els dubtes van esfumar-se de repent.

Soparem a Riomundo, així doncs el material seria bo. Per començar de les referències que portàvem apuntades (6 en total) sols en tenien una. Però aquesta contrarietat molt prompte fou oblidada. Carlos (amo del local) ens va preguntar si volíem pendre alguna cosa fins que arribaven les altres dues parelles, evidentment la resposta fou afirmativa.

Ens va obsequiar amb dues joies, a mi amb una Paulaner (edició especial oktoberfest 2009) i a Carme amb la que seria la triomfadora de la nit una Leikeim. De la Paulaner sols dir-vos que tot i estar molt bona: bon paladar, amarga amb delicadesa, sense filtrar i per tant amb eixe sabor a brossa o cereals, com més estimeu, tenia un defecte per a mi molt molest i era l’excés en gas, desil·lusionat per aquest detall vaig voler provar la Leikeim de Carme.

És sense cap mena de dubte la pilse més bona que hem provat (Jaume també ho pensa així) i mira que n’hem provat. Lleugerament amarga, amb un color daurat suau, amb reflexos de verd plata que la fan cridanera de vista. Al paladar es suau, seca (un poc astringent diria) amb tocs amargs però molt subtils, (encara que quan perd fred es torna molt amarga) amb poca acidesa. Res perfecta, no cal dir molt més la perfecció no necessita de tants adjectius.

Vam repetir més tard per veure si continuàvem amb el mateix criteri i vam ratificar tot el que vos he dit abans, Leikeim, la millor pilse que hem provat, esperem provar-ne moltes més, s’ho paga, llàstima que al Riomundo no fan el morro que feien al Julian, sinó la nit haguera estat perfecta.

VEREDICTE LEIKEIM DEL JURAT DE BIRRA & MORRO

ARTUR: 5/5

JAUME: 5/5

JULIO: 3/5

RESULTAT: 4.3 / 5