Quinto de San Miguel, el clàssic de sempre

Tal vegada perquè em recorda al bar que tenia al costat de casa de mos pares, o ves a saber perquè, però la mesura del “quinto” en la cervesa sempre m’ha sorprés. Abans la gran majoria de consumidors de cervesa, al bar gaudien del “quinto” i rarament del “tercio” que a acabat imposant-se als nostres dies.

Però al nostre humil blog no estem per a fer dissertacions filosòfiques sobre la viabilitat del “quinto” o del “tercio” , ho tenim clar. Si, és “tercio”, en necessite tres, i si és “quinto”, cinc, eixa és la única regla fixa.

Be doncs anem per feina, la principal qualitat del “quinto” és la de mantindre la cervesa en una temperatura ideal, al ser més xicotet l’ampolla de vidre li costa menys agafar el fred i per tant està sempre més gelada que la de “tercio”, i a més a més com que la quantitat és menor no li donarem temps a escalfar-se i és per això que el “quinto” és el principal amic dels dies calorosos i de les picadetes dinadores.

Pel que fa al “quinto” de San Miguel que voleu que vos conte, industrial però amb un sabor que ja es tan nostre com l’aigua, amb sabors inicials dolços, que fan pensar en la dacsa (malgrat que no en tinga) ens aboca a un regust amarg molt suau però estrictament necessari per a fer-nos tornar a repetir. Cervesa correctíssima, en aquest format de “quinto” es torna espectacular, filtrada de color daurat perfecte, és sense cap mena de dubte el millor “quinto” de tots els que hem provat. I si l’acompanyem de uns morrets l’assumpte ja comença a desvariar...

VEREDICTE STAFF BIRRA & MORRO
ARTUR: 4/5
JULIUS: 3/5
JAUME: 4/5

RESULTAT: 3.7 / 5