Coronita

Com podeu veure fer enquestes no val de res, be almenys fins que s'acabe el termini. La veritat és que teníem moltes ganes de posar alguna cervesa a caldo i clar la Coronita s’aparegué de sobte com si ens estigués demanant que li diguérem alguna cosa.

Per damunt de tot està la professionalitat d’aquest noble blog i la nostra credibilitat així que hem de ser valents i anar a pel bou. Per començar caldrà dir que això de posar-li un galló llima al coll de la botella ja ens pot indicar de que va el tema. (Perdoneu la distracció però és el mateix que quan una paella esta sosa que no hi ha prou llimes). Doncs això que si posar-li llima a la paella ja és mig pecat a la cervesa és pecat i mig, però bé farem la cata, que per a d’això ens paguen.

El primer glop, és agre com la llima, el segon també i en el tercer sembla que el que l’acompanya no és aigua. És aigua en gas de color groc. Sincerament no li trobem el gust a cervesa per cap lloc. Aigua amb aromes de llima i certa amargor que intenta fer-nos recordar per a que han gastat la malta. De gasificació massa forta al principi amb bombolles gegants que es perden de repent sense deixar-nos res positiu a la boca. Filtrada i perfectament transparent sense cap mena de record a rent ni altres components. És una cervesa que no vol ser-ho. És un exemple clar d’autodi.

En definitiva, de cervesa poc o res, sembla més un refresc per a xiquets que altra cosa. No podem recomanar aquesta birra, malgrat que Jaume argumente que a Austràlia se la beuen com aigua en les barbacoes vora platja. Ací a les terres de marjal pa fer-nos aquesta birra preferim l’orxata...

VEREDICTE STAFF BIRRA & MORRO
ARTUR: 0/5
JULIUS: 2/5
JAUME: 1/5 (malgrat arguments playeros)

RESULTAT: 0.6 / 5